La vida de Jaume I
Jaume I d`Aragó, el Conqueridor va nàixer a Montpellier la nit de l’1 al 2 de febrer de 1208. com bé precisa el mateix monarca i narra en el Llibre dels Feits:
“E quan la reina, nostra mare, se sentí prenys, entrà-se’n a Montpesller. E aquí volc Nostre Senyor que fos lo nostre naiximent, en casa d’aquells de Tornamira, la vespra de nostra Dona Sancta Maria Candeler”.

Fou Rei d`Aragó , de València (1213-1276) i de Mallorca (1229-1276), compte de Barcelona (1213-1276) i senyor de Montpellier (1219-1276) i d`altres feudes en Occitània.

Fill de Pere II el catòlic y de Maria de Montpellier. A la mort del seu pare a la batalla de Muret (1213) en la que participà defenent als seus vassalls occitans, Jaume va quedar en poder de Simó de Montfort, el líder de la croada contra els albigeses i l`enemic dels líders occitans.

No el va entregar als aragoneses fins després d`un any de reclamacions i solament pel mandat del papa Inocenci III. Durant la seua minoria, va estar baix la tutela dels templaris en el castell de Monzó.Va actuar com regent el compte Sancho Raimúndez, fill de Ramón Berenguer IV.
Va heretar el senyorial de Motpellier a la mort de la seua mare (1213).

Tenia uns sis anys quan va ser jurat en les Corts de Lerida de 1214. En setembre de 1218 es va celebrar per primera vegada en Lerida unes Corts generals de aragonesos i catalans, en les quals va ser declarat major de etat.

En febrer de 1221 es va d’esposar amb Leonor de Castilla, germana de Na Berenguela i tia de Fernando III de Castilla. Anul·lat el seu primer casament per raons de parentesc, va contraure el segon matrimoni amb la princesa Violant (8 de setembre de 1235), filla de Andrés II, rei de Hongria.
Per el testament del seu cosí Nuño Sánchez, va heretar els contats de Roselló i Cerdaña i el condat de Fenolleda en França (1241).
Les conquistes de Jaume I
Durant els quinze primers anys del seu regnat va mantindré diverses lluites amb la noblesa aragonesa.
En 1227 afrontà un nou alçament nobiliari aragonès, dirigit per l’Infant Fernando, oncle del Rei, que va acabar gracies a la intervenció papal, mitjançant el arquebisbe de Tortosa, amb la firma del tractat de la Concòrdia d’Alcalà (març 1227). Aquest tractat va marcar el triomf de la monarquia sota els levantismes nobles, otorgan-li l’estabilitat necessària per a iniciar les campanyes contra els musulmans.

En aquestes campanyes conquista les ciutats de :
  • Mallorca
  • Menorca
  • Eivissa i Formentera
  • València
La mort de Jaume I
Va morir a Alzira (València) el 27 de juliol de 1276, després d’un regnat de seixanta tres anys. Va dictar la seua biografia, i la primera de les quatre grans cròniques reials en valencià, anomenada “Llibre del fets”. Fou enterrat al monestir de Poblet.

Jaume I i el seu regnat han estat valorats de molt diversa manera. Els seus testaments, la divisió dels seus dominis, la seua peculiar energia de cabdill en les diverses empreses bèl·liques i, sobretot, la seua activitat com a reconqueridor, amb les tensions que comportà ser rei de territoris i dominis tan diversos, han fet de Jaume I una figura polièdrica, vist, analitzada i entesa de maneres diverses al llarg dels temps i de les visions històriques.