La conquesta de València per Jaume I
Els estudiosos destaquen la importància de la reunió efectuada entre el rei Jaume I, el mestre de L’ordre de L’Hospital, Hugo de Folcaquer i Balasc d'Alago, a Alcayís;
En un terrat de la vila aragonesa d’Alcanyís, diu la Crònica, instaren Jaume I a prendre València:

“És la millor terra i la més bella del món. I no hi ha avui sota el cel un lloc tan delitós com és la ciutat de València i tot aquell regne”.
En l’anomenada reunió va sorgir la decisió de expansionar Aragó cap al Sud, pel qual va ser vital la conquista de València.
La major part de l’exèrcit cristià estava formada per peons o homes de peu procedents de les viles reials de Catalunya i Aragó. Anaven armats amb llances i amb ballestes.
La societat cristiana era una societat organitzada per a la guerra, que generava una casta especial de professionals, els guerrers, perfectament entrenats i equipats,amb casc, escut, armadura, espasa i llança fins a formar juntament amb el cavall.

Podem establir punts importants en la conquista de València.
Control de la fortalesa de Borriana.
El primer objectiu per als tres aliats, en la seua estratègia expansionista cap a les terres valencianes, era controlar la fortalesa de Borriana.
El seu control desencadenaria la rendició immediata de les fortaleses del nord al ser esta la principal base d’operacions de la zona.

Acte seguit se decidiria el trasllat del centre d’operacions bèl·liques al Puig amb la finalitat d’establèixer el seu quarter general de cara a la penetració de les tropes en la ciutat de València.
Control de la fortalesa d'Ares i Morella
El rei En Jaume va rebre la noticia de que un grup de guerrers terolans es va apropiar de la fortalesa d’Ares i immediatament se’n va anar cap el Maestrat per a controlar la situació.
Simultàniament, Balasc d’Alagón aconsegueix dominar Morella –lloc de vital importància estratègic-militar- i Jaume, tenint por a la possible expansió cap al sud del noble aragonès, decideix assentar-se en la fortalesa d’Ares fent cridar a Balasc d’Alagón amb la intenció de demanar-li l’entrega de Morella a la corona d’Aragó –investigacions mes recents senyalen que Balasc d’Alagón toma Morella i acte seguit Ares es tomat per Jaume amb l’intenció de tallar-li el pas cap al Sud-. No obstant, a conseqüència de les desavinences amb el noble aragonès el document de concessió no es va firmar fins transcorri’t dos anys i mig mes tard, concretament el 11 de maig de 1235.
Zona de Morvedre
El Rei aragonès, que havia partit cap a Terol amb l’aprovació, reconeixement i ajuda dels nobles catalans i aragonesos per tal d’entrar amb les seues tropes en el regne de Valencia, transcorri’t el episodi morella, continuà avançant cap al sud sense trobar seriosos obstacles militars.

Les diverses trobades musulmanes es salden amb victòries de l’aragonès fins aplegar a la zona de Morvedre.
Toma de Burriana, Penyíscola, Cervera,...Castelló
La primera resistència seria per part musulmana es produeix en Borriana. L’exèrcit cristià posa cerc a la ciutat en maig de 1233 controlant-la definitivament tres mesos després. Jaume trasllada ràpidament el seu quarter general a la recent població conquistada. Atemorits els demés pobles de la Plana amb la fulgurant victòria del rei aragonés, nombroses poblacions estratègicament fortificades com Penyíscola, Cervera, Pulpis, Xivert, Cuevas del Vinromà e inclòs Castelló es rendeixen en els pròxims mesos sense oposar una mínima resistència. Els almohades de Segorb es subleven però són promptament reprimits per les tropes de Jaume.
Enllaç de Jaume I amb la Senyora Violant
En l’any 1235 Jaume I es casa amb la senyora Violant –Yolanda- en Barcelona, l’elegida es filla d’Andreu II d’Hongria, la qual influeix de forma important en les decisions del rei aragonès en relació a la donació de terres als seus fills. El resultat final de la repartició provocarà la separació del regne de Mallorca, dels contats del Roselló y Cerdenya i la senyoria de Montpellier.
Conquesta de Montcada, Foios, Museros i El Puig
Tomades les torres de Montcada, Foios i Museros – de les que s’extrau un gran botí de guerra- Jaume decideix conquistar el castell del Puig per a posicionar a les seues tropes de cara al futur enfrontament per València i per allò decideix otorgar la seua confiança a Bernat Guillem d’Entrança . Al mes d’agost de 1237 –segons el historial àrab Almacarí- es produeix el primer enfrontament de les tropes cristianes contra el caporal musulmà, en la coneguda batalla del Puig. S’ha especulat molt sobre el contingent de tropes en un i altre band. Com hipòtesi il·lustrativa –perfectament discutible- segons conten les cròniques, l’existència de uns vuitanta cavallers, trenta templaris i dos mil guerrers d’infanteria contra un nombre tres vegades superior de musulmans. La gesta narrada per la crònica aplega fins el paroxisme amb la obligada retirada dels musulmans fustigats per els cristians fins el “barranc de Carraixet”, en absència del rei, Bernat Guillem d’Entrança, responsable del castell, morí repentinament i els homes més cercans a Jaume li demanen que abandonarà el Puig. No obstant, el rei imposà el seu criteri i decideix continuar el seu avanç cap a València.
En l’any 1238 comença el moviment de tropes des de el Puig fins a València. Zayyán conscient de la seua debilitat ofereix al monarca ser el seu vassall, otorgar-li el control de diverses fortaleses i construir un Alcaçar. Jaume I es nega a acceptar eixes condicions i decideix enfrontar-se a Zayyán.
Toma D´Almenara, Vall D'Uixó,Nules,Alfándec i Paterna
En el seu avanç va lograr controlar Almenara, Vall d’Uixó, Nules, Alfòndec i la resonant rendició de Paterna, dada la seva proximitat a Valencia. Acampats en el camí vell del Grao van conquistar el Raval de Ruzafa i van instal·lar el seu cuartell general controlant poc després la Torre de la Boadella. A finals d’abril la ciutat es va encontrar perfectament cercada i assentada. En aquests moments les tropes que componeixen al exercit cristià disposa de voluntaris procedents de les ordres del Temple, Hospital, Calatrava, de Guillem de Aguiló, Ximen Perez de Targasona, els bisbots de Barcelona, Lleida, Vic, Tortosa, Segorbe, Saragossa, Tarazona i Osca, demes d’altres catalans i aragonesos.
Toma De València
La superioritat numèrica dels cristians front a la guarnició musulmana de valència dirigida per Zayyàn li obliga a la rendició. El príncep Abul Hamalek es dirigeix al palu de l’Almudaina – actualment els vivers municipals – per a negociar les condicions de pau amb Jaume. Aquestes condicions es redacten definitivament el 28 de setembre de 1238. Segons aquestes condicions, la família reial musulmana hauria de marxar custiodada pels cristians fins a Denia. Lloc elegit per a la seua ubicació; la frontera hauria de ser el riu Jucar.

El dia 9 d’Octubre és el dia de la solemne entrada de Jaume I a la ciutat de València acompanyat de la seua esposa, les seues filles les infantes, l'arquebisbe de Tarragona i el de Narbona, l’ex-rei musulmà Abu-Zayd, diversos bisbes y cavallers col·laboradors.

Encara que la població musulmana es queda a viure en la major part del pobles conquistats, la ciutat es queda pràcticament deshabitada, havent de ser repoblada pels set matrimonis vinguts de Lleida y tres-centes dones que es casen amb els soldats aragonesos. Els diferents pobles en són donats als nobles col·laboradors del rei. No obstant, l’eixida del rei cap a terres catalanes facilita la campanya de saqueig en diversos pobles valencians incitada pels mercenaris musulmans anomenats almogàvers.

Quinze anys després de conquistar Ares i Morella culminant el control de les fortaleses de Xàtiva i Biar es pot donar com conclosa la reconquista valenciana.